En aquest moment, em defineix com una futura mestra entusiasta. És un adjectiu que en l’actualitat dóna significat a les immenses ganes que tinc de fer nova escola. Una escola que inclogui, cultures i emocions. Per a mi, aquestes abracen tots els aspectes essencials i adients, per poder donar resposta a les necessitats emocionals, físiques i intel•lectuals dels infants.
Després de la realització d’un curs i mig d’educció infantil a més, de l’experiència com a mare de dos fills, he arribat a la conclusió que, tots els essers humans som únics i irrepetibles. Per això, crec que és necessari tenir en compte els diversos sistemes que incideixen en el desenvolupament dels nens/es, per poder entendre i donar resposta a les diverses maneres de ser, a les diferents realitats és a dir, tenir en compte les necessitats biològiques, emocionals, cognitives i socials de cadascú.
Si més no, una de les eines més adients per comprendre els aspectes ja esmentats, crec que és mostrar una actitud d'observació i d’escolta als infants, a la resta de professionals i a les famílies. Ja que et permeten saber els interessos i motivacions, coneixements previs i, necessitats i dificultats en cada moment, les seves emocions...per a que el procés d’ensenyament-aprenentatge, fonament en la pedagogia del centre, sigui coherent i tingui relació amb la filosofia de l’escola.
L’observació i l'escolta com a eines essencials per poder diagnosticar, adequar, refer en qualsevol moment la practica educativa, tant en oferta i proposta de materials, com a la selecció d’elements per a que l’ambient sigui acollidor i confortable. A més, de ser necessàries per a l’avaluació en grup i/o individual, com pels docents i professionals del centre.
Per acabar, vull posar de manifest, que les dites eines són imprescindibles perquè tinc una imatge d’infant capaç d’inventar, de crear, d’experimentar, de reflexionar, d’estimar, de respectar a tot i a tots, capaç de compartir i col•laborar amb la resta d’iguals i amb els adults, capaç de ser autònom cada dia més, però sobretot, un infant que vol descobrir-se a si mateix, als altres i al món que l’envolta.