"La vida es aquello que te va sucediendo mientras te empeñas en hacer otros planes" John Lennon

Pablo Neruda

Queda prohibido llorar sin aprender
levantarte un día sin saber qué hacer,
tener miedo a tus recuerdos...
Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños...
Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas son menos que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha...
Queda prohibido no crear tu historia ,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da,
también te lo puede quitar...
Queda prohibido, no buscar la felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que puedes ser mejor,
no sentir que sin ti, este mundo no sería igual... 

Reflexions envers el segon any de carrera

Avui comencen les meves vacances d'estiu i, per això, he estimat adient manifestar els meus pensaments i sentiments envers aquest segon any de carrera d'Educació Infantil. No sé si a qualcú importarà un diari personal d'una dóna estudiant i mare, en la vida, però, si un cas, faré públiques aquelles paraules des del meu interior.
Vull esmentar que estic molt contenta i orgullosa del meu procés d'aprenentatge, ja que ha millorat, he adquirit coneixements, he crescut com alumne i, per a mi, això és el que importa. Perquè puc parlar que he aprés, que he assolit els continguts i, el que és millor, he pogut relacionar els aspectes teòrics amb la practica diària dels infants. Això és el benefici més gran i més important que puc obtenir com a futura docent...
Cal esmentar que tot i que estic molt contenta pels meus avanços, ha estat un any molt dur. En primer lloc, per la quantitat de feina que hem tingut. Encara que no teníem classe tots els dies, havíem de quedar amb les companyes i els companys per fer treballs en grup i, a la vegada, realitzar totes les taques individuals. I, això, suposa dedicar moltes hores del dia, per realitzar les tasques demanades. 
En segon lloc, perquè ser mare de dos fills en edats inferiors als quatre anys, és molt dur i sacrificat, a més de ser la cosa més meravellosa del món.
Aquests i altres aspectes físics i emocionals són el motiu perquè és faci un procés dur, amb molt de treball individual i en grup i, de molta constància, organització i dedicació.
Una cosa molt positiva d'aquest curs ha estat l'experiència i coneixement provinent del primer any, aquest, que sí que va ser estressant i difícil ja que no sabia ni què fer, ni com fer els treballs, els exàmens. I, encara que les meves qualificacions no són molt brillants, he de dir que he aprés una mica a deixar de banda aquells pors que et paralitzen i no deixen que surti el millor de tu i, així, poder gaudir de d'etapa aconseguint una millora en tots els requisits necessaris i adients, per la professió, com és en el cas de l'expressió oral i escrita a l'hora de realitzar les diferents proves.
Aleshores, puc dir que en aquest moment estic en un punt on em queda molt i molt per aprendre i, per ser una professional basada en postulats constructivistes, però, que ara mateix hi soc molt feliç i estic molt orgullosa de tot el que millorat, he aprés i que he superat.
Gràcies per la vostra atenció i per fer un seguiment del meu procés d'estudiant.

En aquest moment...

En aquest moment, em defineix com una futura mestra entusiasta. És un adjectiu que en l’actualitat dóna significat a les immenses ganes que tinc de fer nova escola. Una escola que inclogui, cultures i emocions. Per a mi, aquestes abracen tots els aspectes essencials i adients, per poder donar resposta a les necessitats emocionals, físiques i intel•lectuals dels infants.

Després de la realització d’un curs i mig d’educció infantil a més, de l’experiència com a mare de dos fills, he arribat a la conclusió que, tots els essers humans som únics i irrepetibles. Per això, crec que és necessari tenir en compte els diversos sistemes que incideixen en el desenvolupament dels nens/es, per poder entendre i donar resposta a les diverses maneres de ser, a les diferents realitats és a dir, tenir en compte les necessitats biològiques, emocionals, cognitives i socials de cadascú.

Si més no, una de les eines més adients per comprendre els aspectes ja esmentats, crec que és mostrar una actitud d'observació i d’escolta als infants, a la resta de professionals i a les famílies. Ja que et permeten saber els interessos i motivacions, coneixements previs i, necessitats i dificultats en cada moment, les seves emocions...per a que el procés d’ensenyament-aprenentatge, fonament en la pedagogia del centre, sigui coherent i tingui relació amb la filosofia de l’escola.

L’observació i l'escolta com a eines essencials per poder diagnosticar, adequar, refer en qualsevol moment la practica educativa, tant en oferta i proposta de materials, com a la selecció d’elements per a que l’ambient sigui acollidor i confortable. A més, de ser necessàries per a l’avaluació en grup i/o individual, com pels docents i professionals del centre.

Per acabar, vull posar de manifest, que les dites eines són imprescindibles perquè tinc una imatge d’infant capaç d’inventar, de crear, d’experimentar, de reflexionar, d’estimar, de respectar a tot i a tots, capaç de compartir i col•laborar amb la resta d’iguals i amb els adults, capaç de ser autònom cada dia més, però sobretot, un infant que vol descobrir-se a si mateix, als altres i al món que l’envolta.

La vida

Crear un bloc, tota una experiència

7 de febrer de 2010.
La veritat és que, en la creació del meu bloc, he tingut diversos sentiments, sensacions, emocions...Al principi pensava que era una feina de profit pel meu aprenentge innovador, diferent i constructiu. Però, el concepte va canviar quan el volum de feina era desvordable i hem va procovar un rebuig impressionable. Encara que tenia clar que és una eina de profit com a futura mestre, pensar en el bloc, hem provocava, si soc sincera, mala llet!
Quan tenia una mica de temps, es a dir, a altes hores de la matinada, intentava fer alguna cosa, que pel cansanci i malestar, no aconseguia fer-ne res, res de res! La meva angustia anava augmentant i la il·lusió menguant...

Avui, després de la successió d'experiències, vull dir, que ara que tinc una mica de temps i "relaxació", estic molt contenta perquè he personalitzar el meu bloc i estic molt orgullosa d'haver arribat a un objectiu que pensava que mai aconseguiria!